Cambodja

Cambodja:

Cambodja és un país de contrastos, on podràs veure un país que està creixent de forma ràpida, però es inevitable veure la realitat del país, país de molta pobresa i molta desigualtats amb una guerra passada però encara present. Però és un país on podràs viure experiències inoblidables i amb inesgotables tresors històrics i innumerables temples i pagodes. A Cambodja hi ha temples mil·lenaris oblidats als marges del riu Mekong i aldees flotants les gents de les quals mai han trepitjat terra i segurament mai ho faran.

És un país ple de mercats, que té una cuina originals, on podràs gaudir dels massatges tradicionals de la regió i també de les danses folklòriques. Un dels llocs principals del país és el riu Mekong, el qual travessa una gran quantitat de països de la zona, així com el Temple d’Angkor, que tot i dedicar-se originalment al déu hindú Vishnú, mai va arribar a abandonar-se, sent mantingut des de fa segles per monjos budistes. La capital de Cambodja és Phnom Penh, hi ha uns 30 quilometres d’aquesta aproximadament podem descobrir tresors històrics com ara el Temple Ta Prohm, el qual no és ni molt menys tant visitat com el d’Angkor, però és d’una bellesa impressionant i, a més, molt menys transitat.

 En el riu Mekong hi han moltes aldees on la gent és molt pobre i es guanya la vida amb la pesca artesanal i l’agricultura de subsistència. Hi ha aproximadament unes 200 aldees flotants en tot el país, és a dir, una tercera part de la població de Cambodja que són aproximadament uns 7 mil persones, i aquesta dada no és fiable ja que no queden certificats tots els naixements i també cal tenir en compte el gran numero d’immigrants il·legals que hi ha. Molts nens d’aquestes aldees tenen problemes físics ja que no poden fer exercici normal i també ja que comencen a treballar a l’edat de deu anys, per això, en una d’aquestes aldees s’ha construït un pati de fusta per que puguin jugar i fer exercici. Aquesta gent es considera habitant del riu, en realitat no importa si són de Vietnam, Cambodja o qualsevol altre país, ells són del riu Mekong. Com he dit, hi ha molta gent sense papers d’altres països i aquests no poden sortir del riu, estan presos a l’aigua sense poder sortir per dir-ho d’alguna manera, i aquesta gent mai trepitjarà la terra.

Alguna de les visites obligades però a l’hora dures, són el Museu del Genocidi Tuol Sleng; el qual va ser un col·legi que va ser convertit en un centre de tortures durant molt anys i on va sobreviure molt poca gent, a més, també pots veure fotos penjades de les víctimes per tot el recinte. Així com els Camps de la Mort de Choeung Ek, on queden restes de 9.000 víctimes dels Jemeres Rojos. Una de les altres coses que es pot fer en aquest país es anar a un centre on pots utilitzar armes que van matar a gent durant la guerra per fer practiques, a més, també pots donar una volta amb un tanc militar dins del recinte, del qual també pots disparar i també sabent que aquest va ser utilitzat durant la guerra.

Les tradicions Cambodjanes estan molt arrelades als avantpassats i a la por als fantasmes. Totes les cases tenen un petit temple pels esperits, ja que creuen que allà i viu un esperit i el cuiden perquè es quedi a viure amb ells i els protegeixin donant-li de menjar, i si creuen que alguna cosa va malament pensen que és perquè l’esperit ha marxat.

Un punt d’atracció d’aquest país és el seu menjar, com ara les granotes, grills, serps o ous bullits, entre d’altres. O per exemple, hi ha alguns restaurants que ofereixen pizzes amb marihuana, les anomenades “happy pizza”, tot i que la marihuana està prohibida en el país, hi ha rètols ven grans que ho indiquen.

A la capital, Phnom Penh, hi ha contrast de veure la construcció de nous edificis per tal de modernitzar el país i convertir la capital en un lloc cosmopolita, però això contrasta amb la pobresa i edificis molt vells. Per exemple, hi ha un antic cinema on i viu moltíssima gent dintre, i ja s’ha convertit en una petita ciutat amb les seves pròpies tendes dintre. També hi ha molta pirateria i, les farmàcies, venen sense tenir llicència ni control farmacèutic, cosa que és perillosa pels turistes, els quals acostumen a no saber-ho. Un altre problema molt greu que pateix el país en general és la pederàstia, per evitar-ho, actualment hi ha organitzacions que treballen per atrapar aquestes persones.

Un exemple de solidaritat i de que el país està intentant canviar es que hi ha un restaurant, del qual podríem dir que és un restaurant solidari on en el menú se’t explica la trista història del país i, a més, els treballadors són jover i sense recursos i problemes. A més, també hi ha una tenda d’objectes d’artesania feta pels pares dels joves i nens del carrer i d’aquesta manera poden aconseguir alguns diners i enviar els fills a l’escola. Hi ha una organització anomenada ONG friends, per exemple, que tenen gent que vigila als joves de la ciutat i, sobretot, vigila els turistes pederastes i atrapar-los, així com Protect Cambodja, que també està en contra de la pederàstia, però tot i així és difícil condemnar-ho.

Tot i ser un país molt pobre on hi ha molta gent que viu en la misèria i sembla difícil que tot pugui canviar, i que queda pales per exemple que a les afores dels restaurant, sempre hi ha famílies esperant per agafar el menjar que sobra, no treu que aquesta gent estigui sempre amb un somriure a la cara i que viatjar a un país com aquest t’ompli com a persona i, com intentar ajudar fent un turisme solidari i just.